Anar, o no… a la missa de Festa Major.

“Que els regidors  vagin cada any a la missa per la Festa Major, és una tradició.”

Els que defensem el laïcisme pensem que les societats i les seves estructures polítiques s’han de mantenir independents de les religions i que aquestes, en tot cas, s’han de desenvolupar en l’àmbit privat.

Vol dir això que s’ha d’evitar el contacte amb les religions, els seus representants, o inclús els seus rituals? No, al contrari. El laïcisme busca espais comuns en els que es puguin trobar els representants polítics en pla d’igualtat  amb persones que professin qualsevol creença religiosa. De la mateixa manera que es troben amb els representants de qualsevol altra associació o entitat civil, de la que poden o no, compartir la finalitat. Un regidor es pot reunir o compartir una festa de la penya barcelonista com de l’espanyolista, tant si és seguidor d’un dels dos equips com de cap d’ells.

Podem anar doncs a una missa?

Una missa, també anomenada eucaristia, és un sagrament cristià, i els sagraments són cerimònies de reafirmació de la fe en la que els creients reben la “gràcia de Deu”. Per la seva naturalesa, a una missa no s’hi pot anar d’espectador. Per tant, només haurien d’anar a una missa aquells que siguin creients cristians.

Ho podem fer com a representants civils del poble?

Reafirmar la fe del poble per mitjà dels eus representants, en una sola creença, entra en contradicció amb la aconfessionalitat que han de respectar els poders públics. Si a més el laïcisme defensa que la relació de poder polític i religió ha de ser en pla d’igualtat, en una missa no es dóna aquesta condició. Especialment en el “sermó”, on l’oficiant des d’una posició elevada instrueix, adoctrina i fa judicis morals sense que ningú tingui dret de rèplica.  Per tant, com a representants del poble, i en defensa de la seva dignitat, mai hauríem d’admetre aquesta situació.

La “tradició” que tots els regidors vagin en processó i assisteixin a la missa no existia abans del 1939, en que els representants de l’esquerra catalana no anaven a la missa de Festa Major, ni a cap altre. No cal que expliquem quina era la relació entre la jerarquia catòlica i els poders públics durant el franquisme, ni el procés històric que va esborrar la resta de confessions i va convertir al catolicisme en religió d’estat. De l’estat espanyol per ser més concrets. Per tant, l’argument de la tradició es basa en la imposició, la submisió i una concepció de l’estat que barrejava el poder polític i religiós. Probablement perquè, en aquell moment, cap dels dos tenia cap mena de legitimitat democràtica.

Els que defensem el laïcisme, encara que no professem cap confessió, estem acostumats a assistir a actes religiosos de manera lliure i a títol personal en motiu de casaments, batejos i funerals de persones estimades, de la mateixa manera que podríem assistir a la festa del xai o a un ritus budista. Fixeu-vos, que en aquests actes habitualment no hi ha missa, per tant, el que rep el sagrament és exclusivament l'”interessat” mentre que la resta l’acompanyen sense participar-hi. No tindríem doncs cap inconvenient en assistir a actes com la benedicció dels càntirs o la renovació del vot de poble, si aquest es desvinculés de la missa. Seria convenient però, que aquest actes es secularitzessin i s’obrissin a totes les confessions  inclòs als que no en tenen, perquè cap Argentoní se senti exclòs d’un acte de la Festa Major.

Que tingueu una bona Festa Major!

Anuncis

Quant a Pere Móra

Sóc alienígena extraterrestre, sóc un bé negre que no té ramat, sóc habitant de l’univers campestre, dos petaners són els meus guies interestel·lars.
Aquesta entrada s'ha publicat en Argentona, Política i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Anar, o no… a la missa de Festa Major.

  1. Gràcies per l’entrada Pere. Em sembla un gran exercici de respecte tant per les institucions religioses com les institucions democràtiques.

    Unabraçada,

    i.

  2. Sobretot cal coherència i després absoluta llibertat personal. Tothom pot fer el que cregui en base a les seves idees o compromisos socials si aquests són importants per a un mateix i per tant ningú pot “exigir” res a ningú en aquests aspectes. Les tradicions no son dogmes, es creen i es desfan segons les circumstàncies de cada temps. Cremar bruixes a la plaça també era una tradició molt arrelada en els temps de la inquisició.

  3. Coral ha dit:

    Estic d’acord en què com a representant del poble no s’ha d’anar a missa. De fet, tampoc veig clar que les misses apareguin als programes de les festes majors: paguen per la propaganda?
    Pel que fa a les tradicions, vénen a ser també institucions: en algun moment es van “inventar” i instituir, revestir de valor… però no per això són inqüestionables ni necessàriament legítimes, sinó que es fan i es desfan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s