Graffiti: entre l’art i el vandalisme

Una de les coses que més molesta als autors de projectes d’espai públic és veure que algú ha decidit “redecorar-los” amb un gaffiti. És per això que els governs municipals de tot el món gasten quantitats ingents de diners per esborrar aquestes “pintades” del paisatge urbà. Malgrat això, aquest fenòmen, lluny d’erradicar-se, la única cosa que ha fet ha estat expandir-se.

Quan a finals dels 60, un missatger adolescent d’origen grec anomenat Demetrius, va començar a escriure el seu mot i el número del carrer on vivia (TAKI 183) al metro de Manhattan, ningú podia imaginar-se que tot just estava començant un dels últims moviments artístics i culturals del segle XX.

Els primers graffiters practicaven el que es coneix com a bombing: escriure el seu mot tants cops i a tants llocs com els fos possible. Escribien amb lletres llegibles, no buscaven cap estil, només el reconeixement entre els seus amics i inclús els seus enemics. Però de mica en mica va començar a diferenciar-se la caligrafia. Els escriptors de Manhatan feien servir lletres fines i allargades, mentre que els de Brooklin les separaven i adornaven amb fletxes i cors.

Als anys 70, els artistes van començar a utilitzar la mida i el color per poder destacar entre la gran massa de firmes existents. És l’època d’expansió de les bubble letters, les block letters, el wild style o els trow ups (vomitades) i en definitiva, la consolidació del fenòmen. A partir dels anys 80 comença l’expansió a la costa Oest dels EEUU, a Europa i al món sencer.

Bubble letters

Molts sociòlegs i psicòlegs s’han preguntat què és el que empeny a un adolescent (milers al món) a invertir tots els seus diners en pots de pintura, “treballar” de nit en alguna cosa del que mai es podrà atribuir l’autoria i, ni molt menys comercialitzar.

La pregunta encara no té una resposta clara. Sobretot perquè el Graffiti és bàsicament un moviment individualista, en què cada un busca el seu propi camí i respon a les seves motivacions. Encara que, sens dubte, té uns ingredients d’il·legalitat i competició que el fan molt atractiu a alguns sectors de la joventut urbana.

Tags o signatures

En els últims anys el graffiti ha fet un tomb i han aparegut artistes que l’utilitzen ja no per mostrar-se a ells mateixos, si no per

expresar el seu misatge. D’aquesta manera han sorgit autèntics fenòmens mediàtics d’aquest moviment, com Banksy al Regne Unit o us Gemeos al Brasil, ha popularitzat el moviment fins i tot entre aquells que sempre l’havien combatut. Avui dia, tenir un Banksy en un mur de casa és com tenir un Miró. I gratis …

Si en vols saber més: història del Graffiti

Banksy al mur de cisjordània

(actualització del post publicat a LASUMAblog  el 8/12/2009)

Anuncis

Quant a Pere Móra

Sóc alienígena extraterrestre, sóc un bé negre que no té ramat, sóc habitant de l’univers campestre, dos petaners són els meus guies interestel·lars.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s